Al llarg dels tres dies, el programa ha combinat ponències inspiradores, taules de diàleg, tallers pràctics i experiències educatives reals, juntament amb moments per a la convivència, la trobada personal i el reconeixement als que segueixen fent de l’educació una vocació transformadora.

“L’educació viu un temps de canvi accelerat. Es presenten nous desafiaments, noves preguntes, noves realitats socials, tecnològiques i culturals. I cada desafiament ha de ser també una nova oportunitat per créixer i per reafirmar allò essencial: les persones, el valor insubstituïble de la presència humana, el poder d’acompanyar, formar i servir”. “Què es respira en un centre educatiu quan un entra? Què uneix (o què trenca) els equips? Què dóna coherència (o no) entre el que es diu i el que es fa a les institucions educatives? Quines normatives i procediments resulten experiències reeixides i quins altres ens inunden de burocràcia?” Preguntes que ens hem fet tots, i que segons el President de CECE Espanya, Alfonso Aguiló, han tingut resposta en aquests tres dies de feina.

El Congrés ha volgut treballar una educació més humana, més equitativa, més plural i més connectada amb els desafiaments reals de la nostra societat.