L’1 de novembre celebram la solemnitat de Tots Sants, una festa arrelada a la nostra cultura i tradició, que ens recorda la gran comunitat dels sants i santes, aquells que han viscut amb fidelitat, amor i entrega, i que ara gaudeixen de la plenitud de la vida eterna. És una jornada de llum i d’esperança, que ens convida a mirar més enllà de la vida quotidiana i a descobrir que cadascú, amb el seu camí i en el seu temps, pot deixar empremta de bondat i amor al nostre món.

Aquest dia és també un moment per a la memòria: pensam en aquells que ens han precedit, familiars i amics, i ens adonam que la seva absència no és final. El record es transforma en agraïment i en confiança. La festa de Tots Sants ens anima a viure la comunió amb els qui ja no hi són, sabent que l’amor que hem compartit roman viu i no s’extingeix.

Sant Francesc d’Assís, en el seu Càntic de les criatures, ens ofereix una imatge sorprenent i consoladora en parlar de la “germana mort corporal”. La presenta no com una enemiga, sinó com una germana que arriba, de manera inevitable, i que ens condueix cap al retrobament amb el Pare. Aquesta mirada ens ajuda a entendre que la mort no és el final, sinó una passa que forma part del misteri de la vida i que s’il·lumina amb l’esperança de la resurrecció.

La festa de Tots Sants no només ens convida a recordar amb respecte els qui han marxat, sinó també a viure amb més intensitat i profunditat el present. Ens recorda que la vida és fràgil, però també preciosa i plena de sentit quan l’omplim d’amor, de bondat i de gestos que construeixen pau.

Celebrar Tots Sants és acollir la memòria dels sants i dels nostres difunts amb el cor obert, reconèixer en la “germana mort” una passa cap a la plenitud i viure la vida amb esperança, com un regal que ens és confiat per a ser compartit i estimat.