Amb l’inici de la Quaresma s’obre davant nosaltres un temps especial, un temps que convida a mirar cap endins i a recuperar allò essencial. És un temps de retrobament personal, de silenci i de fer una aturada conscient enmig del ritme accelerat del dia a dia. La Quaresma ens proposa un camí diferent del que sovint marca la societat actual, que potencia les presses, el renou constant, la necessitat d’estar sempre ocupats i la trobada contínua amb els altres com una manera, a vegades inconscient, d’evitar trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Aquest temps litúrgic ens recorda l’experiència del desert, tal com va fer Jesús: un espai aparentment buit, però ple de sentit, on el silenci es converteix en oportunitat. El desert simbolitza aquell lloc interior on podem escoltar-nos, reconèixer les nostres fragilitats, ordenar els pensaments i redescobrir què és allò realment important. No és un temps de tristesa ni d’aïllament, sinó una invitació a créixer des de la senzillesa, a desprendre’ns del que ens sobra per donar espai al que ens fa millors persones.

En el context educatiu, la Quaresma esdevé també una ocasió privilegiada per educar la mirada i el cor. Aturar-nos, encara que sigui per moments breus, ens ajuda a prendre consciència del que vivim, del que sentim i de com ens relacionam amb els altres. El silenci ens ensenya a escoltar, i l’escolta obre la porta a la comprensió, al respecte i a la solidaritat. En un món que sovint ens empeny a respondre ràpid i a passar de llarg, aquest temps ens anima a caminar amb més calma i profunditat.

La Quaresma ens recorda que el canvi autèntic comença dins cadascú. Només quan som capaços de mirar-nos amb sinceritat podem transformar allò que no funciona i fer créixer el millor de nosaltres. En aquest sentit, connecta plenament amb el lema que ens acompanya enguany: Ets llavor de canvi, fes-la créixer. Cada gest de reflexió, cada moment de silenci, cada decisió presa des de la consciència és una llavor que pot donar fruit.

Tant de bo aquest temps ens convidi a sembrar amb paciència: sembrar calma enmig del renou, presència enmig de les presses i autenticitat enmig de les aparences. Fer el nostre petit desert per tornar renovats, amb una mirada més clara i un cor més obert, capaços de créixer i d’ajudar a créixer els qui tenim al costat. Perquè, al cap i a la fi, la Quaresma és un camí d’esperança que ens recorda que sempre és possible començar de nou.