La celebració de Nadal hauria de ser una celebració senzilla, sense grans pretensions, fora del consumisme accelerat i en què estam immersos. Josep i Maria no cercaven res més que cobri per poder donar a llum el seu Infant i acabaren en un estable, posant el seu petit dins una menjadora acompanyat amb l’escalfor que els donaven els alens del bou i la mula.

Podríem fer de la celebració del Nadal una festa autèntica? Una trobada amb la família, amb el germà que ve d’enfora… Un trobar temps per escoltar i mirar allò que és essencial; una celebració de la vida i un agraïment pel que som i el que tenim.

Volem regalar-vos aquest poema d’en Miquel martí i Pol, que diu així:

POTSER NADAL ÉS QUE TOTHOM ES DIGUI

A SI MATEIX I EN VEU MOLT BAIXA EL NOM

DE CADA COSA, MASTEGANT ELS MOTS

AMB MOLTA CURA, PER TAL DE PERCEBRE’N

TOT EL SABOR, TOTA LA CONSISTÈNCIA.

POTSER ÉS REPOSAR ELS ULLS EN ELS OBJECTES QUOTIDIANS,

PER DESCOBRIR AMB SORPRESA QUE

NI SABEM COM SÓN DE TANT MIRAR-LOS.

POTSER ÉS UN SENTIMENT, UNA TENDRESA

QUE S’EMPARA DE TOT, POTSER UN SOMRIURE

INESPERAT EN UNA CANTONADA.

I POTSER ÉS TOT AIXÒ, I A MÉS, LA FORÇA

DE REPRENDRE EL CAMÍ DE CADA DIA

QUAN EL MISTERI S’HA ESVAÏT I TOT

TORNA A SER TRIST, LLUNYÀ, I DIFÍCIL.

MIQUEL MARTÍ I POL