No perdem la vida quan la lliuram per amor!

El dia de Pasqua ens comunica l’alegria dels deixebles que corren cap a la tomba i la troben buida. Una estranya alegria. La seva font és l’absència. Necessitam la mirada de la fe per a percebre que el buit és ple de promeses.

Vegem en aquest buit la victòria de la vida sobre la mort; que els ulls de l’amor ens permetin percebre’l ple de vida i promeses.

En aquest Diumenge de Resurrecció, meditem per un moment sobre la nostra vida i els seus espais buits i dolorosos. Pot ser que siguin tombes buides, però també llocs de resurrecció i de glòria.

Visquem la felicitat de la Resurrecció. Ajudem-nos a viure-la els uns als altres.

Potser no puguem veure Déu de la mateixa manera que veim un bell capvespre. Però el podem percebre en les seves criatures, en la Creació; tan bell i real com una posta de sol. És l’alegria de la Resurrecció.