Campanya en defensa de la pluralitat de models educatius i la llibertat d'ensenyament

CSFACIUDAD REAL, Destacados, Destacats, MANACOR, MURO, PALMA, SA POBLA, SON SERVERA

Neix la Plataforma Més Plurals, en defensa de la pluralitat educativa.

La Plataforma Més Plurals ha presentat la seva campanya contra la Llei Celaá. Com ha afirmat el seu portaveu, Jesús Muñoz de Priego, “la LOMLOE vulnera drets reconeguts en la Constitució, redueix progressivament el model de l’ensenyament concertat i atempta contra la pluralitat educativa”. A més, i entre altres aspectes, la Llei Celaá posa en dubte la supervivència dels centres d’educació especial i relega la Religió a assignatura de segona, condemnant a l’atur al seu professorat. Clarament, aquesta Llei, tramitada sense consens, rebutja qualsevol intent d’arribar a un Pacte d’Estat per l’Educació.

La campanya du per títol “Més plurals, més lliures, més iguals. Cap a una escola realment inclusiva, amb tots i per a tots” i s’han adherit a aquesta Plataforma les associacions de pares Cofapa i CONCAPA, els sindicats FSIE i FEUSO, les patronals Escoles Catòliques, CECE, Fundació Escola Cristiana de Catalunya i les entitats Ven y verás, EnLibertad, Yo Libre, Reli es Más, FEDMA i Libres para escoger.

Durant la roda de premsa, Jesús Muñoz de Priego va explicar els motius pels quals les organitzacions de la Plataforma rebutgen la Llei Celaá, que s’està debatent al Parlament en plena pandèmia de la COVID-19, quan no és el moment per a debatre res. La comunitat educativa està ara en el que ha d’estar, que és intentar pal·liar els efectes negatius d’aquesta pandèmia a tots els nivells, treballant colze a colze amb les administracions, els centres, el professorat i les famílies per tirar endavant els reptes educatius i socials que planteja aquest delicat moment. Per tot això, la Plataforma denuncia que s’ha sostret a la comunitat educativa del sa i democràtic debat que ha d’acompanyar l’aprovació de tota llei. La democràcia social i participativa ha deixat de ser-ho de manera efectiva i plena en aquests últims mesos.

De fet, la LOMLOE elimina la demanda social i permet distribuir els alumnes per centres reduint significativament l’elecció educativa de les famílies, un dret avalat per la Declaració Universal dels Drets Humans. S’inventa un dret a l’educació pública —quan el dret reconegut en la Constitució és el dret a l’educació—; l’enfronta al model d’educació concertada, àmpliament implantat a Europa, trencant la complementarietat de xarxes recollida a la Constitució; devalua l’ensenyament de l’assignatura de Religió a l’escola aplicant un laïcisme impropi i posa en dubte la supervivència dels centres d’educació especial, entre d’altres aspectes.

Per a la Plataforma Més Plurals, “la LOMLOE és una llei que accentua encara més el paper intrusiu de l’Estat en l’educació del nostre país en detriment de les llibertats públiques”. L’objectiu fonamental de la Llei Celaá, consensuada entre el PSOE i Unides Podem, consisteix a eixamplar l’espai de l’escola pública tot el que permetin els pressupostos i l’aguda crisi de natalitat que patim en detriment de la llibertat de les famílies, que resta en un segon pla. Amb aquesta llei, l’ensenyament concertat es converteix de fet en subsidiària de l’ensenyament públic.

 

Algunes dades:
– Més de 260.000 professionals, docents i no docents, que veuen perillar la continuïtat dels seus centres i els seus llocs de treball.
– Prop de 4 milions de famílies a les quals es limita el dret a triar el tipus d’educació que volen o millor s’adequa a les necessitats de les seves filles i fills.
– Els més de 3 milions d’alumnes que trien voluntàriament, en centres de titularitat pública i privada, cursar l’assignatura de religió relegada a un segon pla en la nova llei.
– Més de 9.300 centres de la xarxa concertada i privada que veuen perillar la continuïtat dels seus projectes educatius.