Després de més de 800 anys de la seva existència, el seu testimoni i bagatge configura la identitat de les nostres escoles. Un home que, tot i haver nascut dins una família acomodada, i crescut envoltat de facilitats, festes, amics i tenint per davant una vida plena de plaers i capricis, va decidir abandonar-ho tot i descobrir la immensa riquesa de la pobresa, al costat de la gent més senzilla i experimentant que la llibertat i ser coherent amb un mateix no tenen preu.

Necessitam, en el segle on vivim, viure amb més coherència i mirar amb uns altres ulls la pobresa, no només la pobresa material, també la pobresa de cor.  Aprendre a valorar el que tenim des de l’agraïment i ser persones autèntiques.

Un home enamorat de la natura fins al punt de considerar-la una germana, de la importància de tenir cura de la terra que és la mare comuna de tots. Podríem dir que va ser un ecologista molts segles abans que aquest moviment cobràs la importància que té avui.

Actualment la natura ens crida a marxes forçades a canviar els nostres hàbits i costums. Convé fer una mirada de prop i deixar de donar l’esquena a la Terra, la mare de tots, que ens sustenta, ens alimenta i ens dona alenades d’aire.

Pobresa, senzillesa, humilitat, solidaritat i estima són paraules que defineixen la figura de Sant Francesc, i que ens conviden a prendre part d’aquest estil de vida dins un món tan globalitzat, i on, amb freqüència, ens costa deixar de mirar-nos per començar a mirar qui tenc al meu costat.