La celebració del Diumenge de Rams és com el pòrtic, la introducció als esdeveniments que viurem durant la Setmana. La festa d’avui ens recorda l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem amb un ambient d’alegria on els seus seguidors l’acompanyaven de manera festosa i aclamant-lo com a rei.

Però quin tipus de rei és Jesús? Una persona damunt un pollí, sense una cort que el segueixi ni un exèrcit que l’envolti. Acompanyat i acollit per  gent senzilla, oblidada, aquella que no compta i està mal vista, gent humil; no són precisament els rics i els poderosos.

Un rei que sap que després de la seva entrada a Jerusalem el que li ve per davant no serà un camí fàcil: torturat, insultat, rebrà una corona d’espines i carregarà amb la seva creu per ser crucificat i morir. Aquest és el veritable rostre de Jesús: Una persona amb un amor i estima infinita envers els altres que el va dur a donar-ho tot.

La mort de Jesús, però, no té sentit sense la seva resurrecció; aquesta  és la base de la nostra fe.

A les portes d’aquesta Setmana, important per a tots els cristians, convé demanar-nos quin significat tenen per a nosaltres aquestes celebracions, quina incidència tenen en la nostra vida i amb quines actituds ens disposam a viure-les.

Convé estar atents a escoltar els nostres cors i viure la mort i la resurrecció com una veritable transformació: acollir des de la tendresa, la mirada i l’escolta aquell que pateix; sentir l’alegria autèntica, no la que neix pel fet de tenir moltes coses sinó de sentir que no estam tots sols; i finalment a viure en plenitud.

Bona Setmana Santa!