Cada 2 de maig celebram el Dia Internacional contra el Bullying, una jornada per aturar, mirar al nostre voltant i reflexionar sobre una realitat que, massa sovint, es viu en silenci: la violència entre iguals. 

L’assetjament escolar no és només una broma pesada ni un comentari desafortunat; és una ferida que pot marcar la vida d’un infant o jove. Una ferida que no sempre es veu, però que pot costar molt de cicatritzar.

Avui especialment volem aprofitar per recordar a tota la comunitat educativa —alumnat, famílies, docents i personal no docent— que el respecte, l’empatia i la convivència no són valors abstractes, sinó pràctiques diàries. Quan escoltam, acollim i actuam amb responsabilitat davant del patiment aliè, estam construint un espai segur per a tothom.

Sabem que l’assetjament adopta moltes formes: insults, exclusió, burles, amenaces, agressions físiques o a través de les xarxes socials. Cap d’aquestes accions és acceptable. Cap d’aquestes accions és “normal” o “cosa de criatures”. El silenci davant del bullying converteix el dolor en rutina i allunya la possibilitat de canvi.

Per això, eduquem en el valor de posar-se en la pell de l’altre. Animem a dir “basta” davant d’una injustícia i a demanar ajuda quan sigui necessari. Tots tenim un paper important: cal escoltar, observar, confiar i actuar. Les víctimes necessiten saber que no estan soles. Els agressors han de comprendre les conseqüències dels seus actes. I els espectadors, que sovint callen per por o indecisió, han de saber que el seu gest pot marcar la diferència.

Que tots en comprometem a continuar fent de les nostres escoles espais lliures de violència. Només des del compromís compartit podrem prevenir el bullying i garantir que cada infant i jove es pugui sentir segur, valorat i estimat dins i fora de l’aula.

Recordem: cada paraula compta, cada gest suma, i cada silenci pot fer molt de mal. Trencar el silenci és el primer pas per curar les ferides.