Pot ser que en aquests dies de confinament la nostra ment divagui, “viatjant” al passat amb records que ens produeixen nostàlgia i tristesa o anant al futur amb pensaments que potser ens inspiren por, angoixa i agitació. Sembla que la ment s’ensenyoreix de nosaltres i es converteix en la nostra pitjor enemiga.

Per fer de la nostra ment una amiga, disposem d’una facultat subtil que ens connecta amb el món. Aquesta facultat és l’atenció, un procés del nostre cervell que proporciona els mecanismes en els quals subjuguen la consciència, el coneixement del món i de nosaltres mateixos i la regulació voluntària dels nostres pensaments i sentiments.

El poder de l’atenció resideix a fer-nos conscients en el moment present. Quan ens enfocam en el que feim a través de la informació que ens proporcionen els sentits (menjar, llegir, escoltar música, cuinar, fer exercici, treballar…) ens situam en “l’etern ara”. El temps és una cosa mental; com diu l’evangeli: “a cada dia li basta el seu afany” (Mt 6,24). I confiar que tot passarà.