Començam el  mes d’octubre, amb un dia important: el Dia Mundial de la Gent Gran. 

Aquest dia ens convida a reflexionar sobre la importància que tenen les persones grans en la nostra societat. Els padrins i les padrines són molt més que figures entranyables: són una font inesgotable de sàvia experiència i coneixement. Cada arruga del seu rostre narra una història, cada paraula ens aporta una lliçó valuosa i cada gest està ple de la saviesa adquirida al llarg dels anys.

Aquestes persones han viscut èpoques, situacions i canvis que molts de nosaltres no podem ni imaginar. Han afrontat moments difícils, han vist evolucionar el món i han après de cada passa del camí. El seu testimoni de vida ens ajuda a comprendre millor el passat, però també ens guia per afrontar el present amb més perspectiva i serenor. Els seus consells, sovint plens de senzillesa, tenen el poder d’ajudar-nos a prendre decisions més reflexives i madures.

És per això que la gent gran mereix ser escoltada i, sobretot, valorada. En una societat que sovint premia la velocitat i la joventut, cal aturar-nos i reconèixer el tresor que representen. Estimar-los i cuidar-los no només és un acte de gratitud pel que ens han donat, sinó també una responsabilitat humana i social. Cada vegada que cuidam una persona gran, estam retornant una part de l’amor i dedicació que, en algun moment, ens han dedicat a nosaltres o a la nostra comunitat.

També és important que puguin gaudir d’una vida digna, plena d’afecte i de companyia, que no se sentin soles o oblidades, ja que són membres fonamentals del nostre teixit social i familiar. 

La nostra societat només serà veritablement rica si som capaços de cuidar els nostres padrins i padrines amb la mateixa dedicació que ells han demostrat durant la seva vida.

Que mai no els falti l’afecte, el respecte i el reconeixement que tant es mereixen.