Taller de poesia. Visita del poeta Bernat Nadal.
El dia 28 de març els alumnes de 4t d’ESO varen gaudir de la visita de l’autor Bernat Nadal.
En Bernat Nadal manacorí, de formació autodidacta es va iniciar en la poesia amb l’estímul de Miquel Àngel Riera i de Blai Bonet.
La finalitat d’aquest taller va ser acostar a l’alumnat de secundària al món de la poesia, l’elaboració de poemes i afavorir el contacte directe amb l’autor.
La jornada va resultar força interessant perquè en Bernat ens va explicar la seva relació amb aquest gènere. Parlàrem de poesia, llegírem poemes i els comentàrem.
Els alumnes es varen implicar i varen participar en l’activitat enfilant poemes.
La jornada va resultar d’allò més gratificant.
Recull de poemes dels alumnes de 4t d’ESO.
A vegades hem deman
si l’amor és una utopia,
i la felicitat una fal·làcia.
Però després et veig
i se m’oblida.
Me’n record del teu somriure,
i tornen les meves ganes de viure,
veig els teus ulls
i desapareixen els meus embulls.
Sufian El Gharbi
Som la muntanya eterna
naixent d’una sang materna,
creixem, dormim i ens coneixem
i de la nostra família ens enamorem.
Pobres d’aquells que ànima no tenen
Aquells que no es troben, cerquen, troben i no s’entenen.
Antoni Alzamora i Toni Gomila
Una energia se’m desprèn del pit
em pesa l’aire de llevant,
vull que arribi ja la nit
i veure la lluna a quart minvant.
El sol vermell s’amaga
rere l’espai buit del mar
fins que finalment s’apaga
que etern se’m fa esperar!
Un somni lent, com anestèsia,
on el món ja desapareix
s’apodera de mi una gran impotència
i res ja no existeix.
Joana Mª Torrens, Mª Pau Casals i Natàlia Forteza
Pareixia un somni
estar al seu costat
la seva mirada confonia
les seves abraçades m’acollien
me feia engrandir les ànsies de misteri.
Me va robar el cor!
Geraldine Caicedo, Beatriz Alfonso i Maylin Fernández
Una tarda com les de sempre,
tu me feies engrandir les ànsies de misteri,
no sabia si els teus sentiments serien similars.
Cada vegada que te veia,
el meu cor bategava amb més força.
Necessitava confessar-t’ho,
el temps s’anava acabant
igual que tu t’oblidaves de mi,
cosa que em provocava solitud.
Francisca Sureda, Caterina Bennassar, Rosa Mª Fuster i Houria Ikken
Anirem pel mateix camí,
ens donarem la mà.
Arribarem al teatre, veurem la gent
i gaudirem de l’espectacle
sense cap alteració.
Creuran que som persones normals,
però és una simple interpretació.
Som normals però no corrents,
la nostra connexió és especial
més altre gent no la veu com a tal
fent-nos un bon mal.
Andreu Pastor, Jaume Perelló, Tomàs Riera i Iker Unai Toro
Bernat t’ agraïm la teva visita i esperem poder repetir-la més endavant.