Al llarg del mes de març hem fet l’activitat del Testimoni de Vida amb el nom: El tresor de la diversitat. Joan Matamalas, una persona cega que va perdre la visió a l’edat de 21 anys, ens ha aportat la seva experiència i com viu el dia a dia. La trobada ha tengut lloc amb l’alumnat de 5è i 6è de Primària i ESO de les escoles de Mallorca i alumnes de Mater.

A la xerrada, en Joan ha volgut remarcar la importància del respecte envers tothom, sigui qui sigui, amb independència d’on provingui, i amb els coneixements previs que pugui tenir de les diferents matèries. No hi ha ningú millor ni pitjor, tots som diferents i vàlids com qualsevol.

També ha explicat als alumnes com és el seu dia a dia i com ho fa per viure amb un cert grau d’autonomia. Ha xerrat també de la importància de saber-nos posar al lloc de l’altre, en aquest cas, d’una persona cega; no deixar les bicicletes de qualsevol manera quan anam pel carrer o, fins i tot, va voler dir a l’alumnat que fes extensives les seves paraules als seus familiars: Quantes vegades deixam el cotxe aparcat a un pas de vianants o damunt la vorera, encara que sigui per dos minuts? Tots aquests fets dificulten l’accés a persones amb diversitat funcional i nosaltres no en som conscients.

Per acabar, remarcar i destacar de la seva exposició la reflexió que ha fet, a petits i grans, sobre l’ús del mòbil que es fa a dia d’avui. Un objecte que facilita la vida i l’accés a una persona invident, per als nins i nines menors de 16 anys, no és més que un mitjà per jugar, amb el qual fins i tot, a part de no saber-ne fer un bon ús, pot arribar a tenir males conseqüències.

La seva experiència, les seves paraules i el seu testimoni ben segur que han arribat als nostres alumnes, joves i professorat, i ens hauran ajudat a prendre consciència i sobretot a obrir-nos els ulls.

A l’escola de Ciudad Real han rebut la visita de na Conxi, una al·lota amb paràlisi cerebral que els ha explicat com és el seu estil de vida. A partir de la seva pantalla i a través d’imatges, ha pogut explicar l’energia i la força que té per poder-se expressar, comunicar, pintar, prendre banys a la platja i a la piscina, muntar a cavall i fins i tot fer escalada.

Gràcies, Joan i Conxi, pels vostres testimonis, certament alliçonadors!